Dijous 7 de març, col.loqui post-funció amb Jordi Coca

05/03/2019

Jordi Coca i Villalonga va néixer a Barcelona el 20 d'octubre de 1947. La vocació per l'escriptura se li va despertar als catorze anys. L'autor, amb una certa dosi d'humor, qualifica el descobriment de la literatura com una il·luminació, ja que va aparèixer d'una manera sobtada, de cop, sense cap antecedent familiar que la propiciés. L'atracció per l'escriptura es produeix, aleshores, de manera intensa.

Llegir i viatjar han estat, per a Jordi Coca, fonts d'interès vitals. La curiositat i el desig d'aprendre l'han dut a emprendre un periple geogràfic determinant en la seva formació i visió de la realitat. Va visitar, de bon començament, gairebé tot Europa. Posteriorment, Turquia i els països àrabs. Per acabar, el Carib i Amèrica de Nord, on ha tornat tantes vegades com ha pogut. La Revolució dels Clavells portuguesa el va agafar a Porto i, uns dies després, a Lisboa. Va ser invitat a visitar Bagdad en plena guerra Iraq-Iran. Aquestes dues darreres experiències li van resultar molt interessants de viure, igual que el fet d'haver conegut els països de l'Est a la darreria dels anys seixanta, la qual cosa el va dur a un replantejament de les seves posicions polítiques. El retret màxim que feia aleshores als règims socialistes era el dèficit democràtic que arrossegaven i el caràcter indesxifrable del seu sistema econòmic. 

Ha treballat molts anys a l'Institut del Teatre com a tècnic superior d'ensenyament, i hi ha fet feines de professor, de responsable d'activitats culturals, de cap del Centre d'Investigació i Documentació i de director, durant el període 1988-1992. 

Entre els premis que ha merescut la seva feina literària cal comptar el Serra d'Or per a escriptors joves (1972), el Documenta (1987) per la novel·la Mal de lluna, l'ADB de teatre (1991), el Josep Pla per l'obra La japonesa (1992), el Premio Nacional de la Crítica de 1994 per Louise (Un conte sobre la felicitat), el Ciutat de Palma 1995 per Dies meravellosos, el Ramon Muntaner (1997) per La faula dels ocells grecs i el Premi Sant Jordi de novel·la (2000) per Sota la pols. continua amb els llibres Lena (2002) i Cara d'àngel (2004). Aquest últim va guanyar el premi Joanot Martorell de Gandia. El 2007 publica La noia del ball, i dos anys més tard La nit de les papallones, amb la qual rep el Premi Sant Joan-Caixa de Sabadell. La novel·la En caure la tarda (2012) rep el Premi de la Crítica Catalana de narrativa del 2013. El 2014 publica una novel·la de rerefons existencialista, El diable i l'home just, estructurada en forma espistolar, que és guardonada mesos després amb el Premi de la Crítica Serra d'Or de novel·la. 

Des de la primera novel·la que va publicar, Un d'aquells estius (Els Lluïsos) han passat molts anys. Durant aquest temps ha editat, entre narrativa, traduccions i assaigs, més d'una trentena d'obres, a banda de col·laborar habitualment a la premsa i a la televisió.

Actualitat

Dimecres 27 de Març, estrena de SEPARACIONS

18/03/2019

'Hi ha vida després de l'amor?' Ever Blanchet explora les vicissituds de les parelles en una obra amb setze personatges i situacions esbojarrades....

Dissabte 16 a les 11:30h presentació de l´Associació Rosa Dilmé

12/03/2019

L'Associació Rosa Dilmé és una organització sense ànim de lucre creada en memòria de la germana Rosa Dilmé, de Banyoles, que, lamentablement,...

Presentació del llibre "Uno entre tantos. Memorias de un hombre con suerte" de Lluís Martí Bielsa

03/03/2019

El pròxim dissabte 9 de Març a les 12h presentació i homenatge a Lluís Martí Bielsa i el seu llibre "Uno entre tantos. Memorias de un hombre con...

L’exposició 'MaDames' d’Anna Martínez: dones fortes de la literatura, música i el teatre, més empoderades a l'Off Versus

15/02/2019

De Carmen a Madame Butterfly passant per la Novia de Bodas de Sangre, l’exposició ‘MaDames de la literatura, la música i el teatre. Elles...

Aquest lloc web utilitza "cookies" pròpies i de tercers per oferir-te un millor servei. En navegar-hi n'acceptes l'ús. Més informació
ACCEPTAR