QUIXOT

"Quixot" és una proposta íntima i essencial que recrea l’esperit de la immortal obra de Cervantes. Dos oficiants vestits de negre, una taula, llums i ombres, una gestualitat precisa i una música matisada... elements necessaris per a recrear el gran cabal d’humanisme que desprenen el dos protagonistes: Quijote i Sancho. Els dos actors-manipuladors proposen un joc de perspectives que du fins al límit les possibilitats expressives i narratives de l’espectacle.

La proposta de Bambalina

Al principi només volíem donar a Quijote l’oportunitat d’eixir, d’oferir-li un espai distint, un temps nostre. Però en estendre la mà perquè pujara a l’escenari, va estirar fort, ens introduí dins del llibre i va tancar la tapa.

Veient-lo viu damunt la taula, la força venia del seu interior, del seu pensament íntim, la mirada visionària, les palpitacions, la respiració… I va anar directe al cor, acariciant els sentits, despertant totes les emocions, furgant les nostres entranyes.

Després, en donar-li la teua veu, el teu gest, la teua pròpia ànima, sents que no dones res, que s’apropia de tu i et transforma en Cavaller, t’arrossega contra els gegants -O són molins, o són les meues mans?- T’enamora de Sancho, de Dulcinea, dels seus llibres. I sorgeix un joc quasi pervers, multiplicat en l’espill del teatre fins a perdre’s en l’infinit. I quan mires, la sensació de vertígen és inevitable.

La bogeria de Quijote, del teatre, de la vida… Bogeria creativa al capdavall, que desperta pura passió per aquest Quijote-titella tan nostre i tan universal.