El regne de les anguiles

En celebració dels deu anys de la seva fundació, LAminimAL Teatre presenta "El Regne de les Anguiles". Una obra inèdita per l'Albert Pijuan, -guanyador del premi Ciutat de Tarragona i del premi Finestres per la seva novel·la Tsunami. 

L'obra tracta un dels temes tabú de la nostra història recent: els nens robats del franquisme. La tragèdia dels personatges esdevé comèdia a causa de la seva inoperància, de la seva inconsciència i del seu infortuni. La societat i els temps han canviat, però els conflictes de classe i el mercadeig amb les vides de les persones, sobretot quan parlem de vulnerabilitat infantil, continua existint.

També es parla de les ambicions de poder de cadascun dels personatges, la cobdícia de tres desgraciats que els porta a crear les seves pròpies lleis al marge de la legalitat; de la lluita de tots plegats per assolir un major estatus social en una democràcia que s'està creant d'esquena als marginats amb un règim on qualsevol pot ser rei.

Daniela de Vecchi (Directora)

Els tres protagonistes d'aquesta comèdia són personatges marginals, en una Barcelona pre-olímpica, on tot estava per fer i on tot semblava possible. Són personatges a punt de saltar, a punt d'accionar, són pura emoció. El muntatge ens proposa un viatge en el temps, sobretot en què suposa el comportament dels individus d'aquest temps, fugint del relat documental i endinsant-nos en el terreny del melodrama. Farem melodrama, melodrama subversiu inspirats en el de Michael Haneke, de David Lynch o de Lars von Trier. Del tipus de melodrama que trenca esquemes i porta les emocions, la comèdia i la tragèdia, a flor de pell.

SINOPSI

Ens situem a la Barceloneta de l'any 1973. Un dia qualsevol, en Ramonet, un venedor de calçadors a domicili, truca a la porta del De La, un quinqui amb qui sovint coincideix en una timba de pòquer il·legal. De La explica a en Ramonet un projecte pel qual necessita un col·laborador. Hi ha molts diners en joc. En realitat, més que un projecte es tracta d'una apropiació: arribar abans de les màfies "oficials" organitzades pels estaments de poder (guardia civil, monges i capellans inclosos) i robar el bebè acabat de néixer de La Bella Rosita, una artista del Paral·lel sense massa èxit. En Ramonet, convencent-se que, en realitat, el que faran és donar una millor vida a una criatura condemnada a la misèria i l'exclusió social, accedeix a participar en el robatori. L'objectiu final és vendre'l als Brufau, una família de la zona alta de la ciutat, però no tot surt com havien planejat. Els estereotips de gènere s'esmicolen davant de la mirada paternalista d'en Ramonet que es troba atrapat en la seva ignorància.