Assange. El poder de la informació

Assange. El poder de la informació, pretén mostrar els esdeveniments que ha sofert el periodista Australià, Julian Assange, des de la seva arribada a l'Ambaixada de l'Equador a Londres, el juny de 2012. El seu delicte, fer periodisme y assenyalar als qui han comès crims de guerra.

Amb aquesta obra, volem examinar l’estat de dret a la informació de la ciutadania; la neo-censura; i sobretot, per què Julian Assange encara segueix empresonat  -sense càrrecs- en una Europa, presumiblement democràtica, en ple del segle XXI.

Fragment de la nota dels autors Víctor Manuel Díaz, Virginia Fernández i Joan Frank Charansonnet

Sinopsi

Assange. El poder de la informació és una obra que recull part del pensament cívic-polític de Julián Assange, el redactor en cap de Wikileaks.

Assange. El poder de la informació ens situa en el període d’aïllament i empresonament -gairebé 11 anys de tortura psicològica- que ha sofert el periodista Australià des de la seva arribada a l'Ambaixada de l'Equador a Londres, el juny de 2012 (fugint del possible risc d’extradició, que demanava i segueix exigint els Estats Units) fins a arribar a la presó de màxima seguretat de Belmarsh, on es troba empresonat actualment sense cap càrrec a la seva contra.

Assange. El poder de la informació alhora se centra en diverses relacions humanes:

La relació d’amistat entre Julián Assange i un funcionari diplomàtic de l'Equador (Juan Carlos) que -des de la ficció- es converteix en una peça clau per entendre els llargs anys que Assange va passar tancat en una petita habitació de l'ambaixada.

I la història d'amor en temps de "guerra" que va néixer entre ell i Stella, la seva advocada i ara la seva dona (es van enamorar el 2015 i van concebre, en secret, dos fills, a l'Ambaixada de l'Equador).

Assange. El poder de la informació,  pretén cercar respostes a les següents preguntes: qui és realment Julian Assange?; els mitjans de comunicació exerceixen lliurement el dret d’informar  a la ciutadania? Vivim realment en un estat de dret? Què hi ha darrera d’aquesta neo-censura sobre la llibertat d’expressió?