NUA (Radiografia d'un trastorn)

“NUA (Radiografia d’un trastorn)” és un monòleg, amb tocs d’humor, que actua de diàleg amb el públic, on podrem viure en directe una confessió, la revelació d’un secret, sense quarta paret ni xarxa.  L’actriu situa al públic al límit entre la ficció i realitat, en un joc escènic entre cinc vàters, una webcam i tot d’elements audiovisuals que ens portaran a viatjar amb la protagonista per a comprendre com se sent des de dins viure el malson dels trastorns de conducta alimentària.

L’obra neix de la necessitat de parlar d’un tema molt tabú, però que encara ara, és una vertadera pandèmia. Per la creació del text es va partir d'un treball d'introspecció del dolor i de documentació amb companyes, amigues, mares, germanes i professionals de la psicologia. L’objectiu és clar: cal posar sobre la taula els TCA, sense banalitzar-los, i donar veu a totes aquelles dones que no han pogut parlar o que no saben com fer-ho.

Sinopsi

Tornar a casa, després d’anys de viure fora, i trobar-te amb els fantasmes dels quals vas fugir. O podríem dir més aviat, el monstre, quan es tracta d’un trastorn d’alimentació. D’això parlarem a NUA (Radiografia d'un trastorn). En primera persona i sense filtres. Cru. De com aquest trastorn es va impregnant a cada cèl·lula del teu cos i es converteix en una veu que et posseeix. De com la societat ens imposa uns cossos i uns judicis que fan que visquem en una constant restricció i abús. També quan parlem de la suposada “bellesa real”. De com a totes ens afecta. De com la suma de vivències ens va estrenyent més i més la cotilla fins a ofegar-nos. I de com d’això, també se’n surt.