Creació, producció i direcció: LaCerda
Composició i dramatúrgia: Edward Tamayo, Johann Pérez, Valentina Azzati
Interpretació: Edward Tamayo, Johann Pérez
Disseny de llums i vestuari: Valentina Azzati
Música: Yves del Río
Distribució i conceptualització: Júlia Vernet
Altres suports: Centre Cívic Barceloneta, Centre Cívic El Sortidor
Dos Solos Juntos: Dolorosa - Flornecia sorgeix del procés d'investigació corporal i escènica de LaCerda entorn la pràctica del ritual i el concepte de identitat, partint de les arrels i fets biogràfics dels seus integrants. Més que un duet, es tracta d'una actuació doble que comprèn dos solos, dos personatges que formen part de l’univers artístic de la companyia. L'espectacle és un díptic retrospectiu que aprofundeix en qüestions temàtiques i metodològiques transversals al seu treball durant deu anys de trajectòria.
El solo de Flornecia es va estrenar el 2019 al PUF International Festival de Pula (Croàcia), i Dolorosa és el personatge protagonista de Dolorosa de los Llanos, que es va estrenar el 2021 a la Sala Hiroshima de Barcelona, en el marc de la Quinzena de Dansa Metropolitana, com una de les nou coproduccions del festival.
Flornecia
Flornecia, interpretat per l’Edward Tamayo, sorgeix arrel de la desaparició del seu germà el 2019 a Colòmbia. La peça indaga en l’encarnació dels propis dimonis, éssers que comparteixen el mateix origen i tros de terra, i com la foscor d’aquests dimonis balla a través del cos, amb plaer, perillositat i crueltat, incloent-lo i acceptant-lo:
“Hace más de año y medio que Jonatán está desaparecido. El deseo de volver a bailar con él hace brotar esa danza. Nos trasladamos a su pueblo natal, Mesitas del Colegio, en la región de Cundinamarca, Colombia. Campo y barro, entre violencia, pobreza y abandono, la danza permanece. Se viste de demonio y decrepitud, y permanece. Se desviste como una serpiente, muda de piel, duele hasta la desesperación y siempre, indefectiblemente siempre, la danza vuelve, recuerda y permanece.”
Dolorosa
Dolorosa, interpretat pel Johann Pérez, neix de les mirades inquisitorials desencadenades per les seves “mariqueras” de petit a Veneçuela. En la peça es busca la relació entre repressió, sexualitat, salvació, religió i càstig, construint un cos rebel i ple de contradiccions que viatja en el transcurs d’una processó religiosa:
“Jugar a ser niña, utilizar las prendas de tu madre o ser descubierto con los labios pintados siempre fueron motivo de castigo. Dolorosas tus sandalias rosadas de madera y tacón alto, dolorosos todos tus collares, dolorosas tus pinturas de labio, tus pantimedias y tu mano floja. Ahora, al son de flechas y redobles procesionales, Dolorosa muestra un cuerpo que festeja y sufre, que reza y peca, que se avergüenza y se enaltece, que es flagelado y empoderado.”
LaCerda
LaCerda és una companyia de dansa contemporània que sorgeix amb la intenció d’indagar escènicament sobre el concepte de ritual i els misteris que comporta. A través de la dansa, LaCerda investiga en la creació d’universos inquietants relacionats a allò aliè i desconegut. Treballa des de l’experiència, la sensació i la visceralitat amb l’objectiu d’assolir el caràcter primari de la Dansa, que és anterior al Verb i el Concepte.
Neix el 2013 a la ciutat de Barcelona, fundada per María Carbonell i Edward Tamayo Ruiz. Des del 2019 la direcció artística de la companyia està a càrrec de tres artistes llatinoamericans: Edward Tamayo Ruiz, Johann Pérez Viera i Valentina Azzati. Al 2021, s’afegeixen a l’equip la ballarina i coreógrafa Aina Lanas com a intérpret i la Júlia Vernet com a responsable de la distribució.