Tornem a l'escenari! per Pablo-Ignacio de Dalmases. Catalunya Press

22.08.2020

Catalunya Press. Una crònica de Pablo-Ignacio de Dalmases

La Sala Versus Glòries inicia la temporada teatral barcelonina després de cinc mesos d'inactivitat forçosa.

Érem no més de cinquanta persones, totes proveïdes de la nostra reglamentària mascareta, assegudes amb una butaca buida entre cada dos espectadors i en diagonal amb els de la fila del davant. Portàvem la nostra entrada al mòbil i vam poder accedir a l'interior després que se'ns prengués la temperatura.
 

Jo crec que tots els presents érem conscients que anàvem a viure un fet històric: la represa de la vida teatral barcelonina interrompuda des de fa cinc mesos per culpa de l'endèmia de coronavirus. I qui va donar el tret de sortida va ser una petita sala de l'off-Barcelona, la sala Versus Glòries del carrer Castillejos, que es troba cap els Encants nous i és un espai teatral versàtil amb dos fronts de butaques en què l'acció dramàtica discorre al centre.

La represa de la vida teatral exigia un text lleuger, divertit i de fàcil digestió, el que no vol dir que hi hagués per això de no tenir alguna càrrega de profunditat. I amb aquesta finalitat els responsables de la sala van escollir la comèdia "Gustafsson R60" de Rosa Molina, un terrassenc establerta a Oslo que és autora d'una interessant obra literària però que fins ara no havia estrenat mai a la ciutat comtal. Ho ha fet amb aquesta comèdia que diu "parla de l'amistat, de l'amor, de la sinceritat, de tot el que desitgem en la vida i de la manca d'escrúpols per aconseguir-ho".

L'acció gira al voltant d'un sopar de amics, tres parelles que no resulten ser les aparellades a la vida real, i que es reuneixen al voltant d'una taula, el que ens va induir a pensar que era la clàssica "comèdia de sopar de matrimonis ". Però no és ben bé així, entre altres raons perquè en aquest cas la taula del sopar, una peça de disseny suec la denominació dóna títol a l'obra, és el secret objecte de desig d'alguns dels participants en l'àpat. Dit això, més que d'amors i de sinceritat, diria que és una comèdia d'infidelitats, traïcions, desitjos ocults i frustracions, tot i que l'autora ens regala, això sí, un final feliç.

 

Els sis intèrprets, pertanyents a La Trama i Pomodoro, es van moure amb soltesa en aquest espai obert a dos fronts i van executar els seus papers amb tota propietat. Una única observació: així com actors i actrius d'antany estaven acostumats a treballar en sales enormes i, per tant, a parlar molt alt, els de ara han invertit aquesta tendència i tendeixen a fer-ho en un llenguatge col·loquial que moltes vegades no arriba amb la necessària claredat a les files altes de la sala o als qui tenen -tenim- el sentit alguna cosa dur. En tot cas, tant els intèrprets, com l'autora i alhora directora, van ser molt merescudament aplaudits perquè l'obra resulta àgil i entretinguda.

Acabada la funció, una veu ens va convidar a sortir de la sala ordenadament i segons les files que ocupéssim. Excel·lent organització, doncs, de la Sala Versus Glòries que pot des d'ara mateix enorgullir-se de pionera de la nova temporada teatral, que desitgem ferventment discorri per lleres més tranquils i esperançadors que l'anterior.

Actualitat