Una comèdia sobre jardineria, mentides i relacions tòxiques.

Sentim parlar molt de les relacions tòxiques heterosexuals, però què passa quan aquesta situació es dona dins una parella gai?

Quan vaig començar a escriure aquest text, la meva idea era exhibir un joc de poder en què un dels cònjuges exercís una dominació clara sobre l'altre, que mostraria com a víctima indefensa usant com a metàfora el món de la jardineria i la idea que l’amor necessita les mateixes atencions que una planta. Però a mesura que avançava en la història em vaig adonar que en les relacions homosexuals els perfils no són sempre tan clars, perquè la violència dins una parella del mateix sexe —anomenada «intragènere»— no és fàcil de detectar i normalment apareix amagada amb subtilesa sota la ironia pròpia que fa servir el col·lectiu LGTBI+.
A la vida real, tots hem tolerat alguna vegada els abusos, ens hem deixat manipular, ens hem vist arrossegats per les passions, però també hem arribat a exercir el paper contrari, hem estat possessius i egoistes i hem fet mal a altres, ja sigui mitjançant el menyspreu, el ghosting, la infidelitat o, com passa en aquesta obra, impedint que l'altre compleixi els seus somnis.

Amb to de farsa, Ben Plantats exposa l'espectador davant de situacions plenes d'ironia que amaguen la veritable realitat. El resultat és una comèdia on una parella d'homes formada per dos personatges narcisistes, egòlatres i incapaços de comunicar-se amb sinceritat lluiten per imposar-se... fins que es desencadena la tragèdia.

Nota de l'autor, Joaquín Arias 

Com a directora m’interessava molt treballar aquestes dinàmiques: els rols de poder i submissió, la fragilitat emocional, els canvis inesperats que poden desestabilitzar completament una persona. Sovint, davant d’aquests sotracs, apareixen les addiccions, les fugides cap endavant i les conductes destructives i malaltisses.
La metàfora de la planta i del regar he volgut que estigués present a l’obra amb un espai sonor d’aigua, on he volgut que fos un element en la creació d’atmosferes. L’aigua, com a símbol de cura però també de dependència, apareix com a silenci que pesa, com a emoció continguda, com a amenaça o com a alliberament. He volgut que aquesta presència impregnés l’escena i acompanyés els personatges en el seu recorregut emocional.
Tot aquest univers el portem a escena amb un to àcid i punyent. Ben Plantats és una partida a dues bandes entre dos homes que juguen a dir-se i desdir-se, a fer i desfer, a necessitar-se i rebutjar- se. Dos homes que viuen atrapats entre el que necessiten i el que són capaços de sostenir. Tot com si de un ring de boxa es tractés.

La meva voluntat és que el públic s’hi diverteixi, però que també surti del teatre amb una pregunta: què prefereixes, una planta en un test o en un jardí?

Nota de la directora, Anna Sarrablo

SINOPSI

Amb quaranta anys, en Xavi ha perdut la feina com a il·lustrador i intenta reinventar-se obrint en xarxes socials un canal sobre jardineria. La seva parella, en Nico, molt més jove, vol complir el seu somni de ser ballarí. En Xavi creu que l'amor necessita les mateixes atencions que una planta, però quan descobreix que el seu xicot és a la fase final d'una audició per a una companyia de dansa que el portarà lluny durant mesos, farà tot el possible per impedir-ho... encara que per aconseguir-ho hagi d’esporgar-li les branques.

FITXA ARTÍSTICA

Dramatúrgia: Joaquín Arias
Direcció: Anna Sarrablo
Repartiment: Roger Vilà i Óscar Jarque
Cartell i audiovisuals: ILightUPhoto.com 
Espai sonor: Lachm-Pixabay
Disseny de llums: Daniel Gener
Escenografia i atrezzo: ILU
Coreografia: Joaquín Arias
Agraïments: David del Val, Josep Tomàs París, Pere Herrero, AISGE, On el Teatre Batega, Sala Versus-Glòries, La Dramàtica, Galería Valid Foto Bcn

Proposta seleccionada a la quarta Convocatòria de Projectes dels Teatres de Proximitat, On el Teatre Batega, dins d’EL BATEC DEL GREC, en el marc del Grec Festival de Barcelona 2024.