NI EN BROMA

És un fet objectiu que els teatres van plens d´actuacions de monologuistes i molts us preguntareu... calia fer un espectacle sobre un monologuista?... Doncs  sí, perquè les vicissituds entre un monologuista tronat i una política aspirant a alcaldessa ens donen peu per tractar amb molt d´humor i malícia temes d´allò més actuals.  L’obra parla de temes tan actuals com els límits del humor, la cultura de la cancel·lació, la autocensura, la hipocresia que envolta la política i la mateixa societat.
El mateix autor, Xavi Morató, diu: “Ens hem tornat massa puritans? O és que abans érem bèsties sense cap consideració envers els sentiments dels altres i per fi hem posat les coses al seu lloc? Jo el que he fet ha estat crear dos personatges absolutament allunyats en les seves posicions, cadascun carregat de raons, i de raons poderoses, i he deixat que dialoguin. Assistirem a un combat teatral de nivell entre dos sers que entomen la vida personal i professional de manera molt diferent. El monologuista que fa un espectacle tan divertit com incorrecte i la política progressista que defensa la llibertat d'expressió en tots els casos menys en aquest. La polèmica està servida. I la comèdia també”.

Sinopsi 

Ni en broma és un Pigmalió modern. L’aspirant a alcaldessa Jana, en un rampell per atacar el seu rival polític, re-contracta Húmber, un humorista cancel·lat conegut pels seus monòlegs incòmodes que traspassen tots els límits de l’humor, la correcció i l’autocensura. Jana tindrà poques hores per desconstruir el personatge i convèncer-lo perquè canviï un discurs que ofèn totes les sensibilitats col·lectives. No obstant això, Húmber no cedirà fàcilment, i també voldrà “alliberar-la” de les restriccions socials i polítiques.

Aquesta obra contraposarà dos extrems en la manera de veure el món: una política que ha de seguir les normes de la correcció i l’autocensura, i un monologuista que es mou fora dels límits de l’acceptabilitat social. Tots dos necessiten captivar el seu públic, però amb mètodes i objectius oposats. La tensió entre “quedar bé” i “dir la veritat sense filtres” posarà sobre la taula qüestions profundes sobre la llibertat d’expressió, l’humor com a vehicle per a la veritat, i les concessions personals que fem per encaixar en els mandats socials o polítics.